El dia 27 de novembre se celebra la diada del Beat Ramon Llull, patró de les Enginyeries Informàtiques.
La Facultat d'Informàtica de Barcelona ha organitzat una sèrie d'activitats commemoratives, d'entre les que destaquem la conferència «Ramon Llull, un informàtic sense saber-ho» pronunciada pel professor Ton Sales, del departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (UPC) i de la que, més avall, en reproduim un extracte.
Aquesta conferència es podrà seguir en viu a través de l'adreça http://www.fib.upc.edu/sala-actes
Ramon Llull, un informàtic sense saber-ho
Ramon Llull, mallorquí de naixement, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic, que es va expressar en llatí, en català i en àrab. El cor de l’aportació de Llull és el que ell anomenava l'Art: un sistema general d’interpretació de la realitat visible i invisible, que se serveix de tècniques semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris. L’Art és el fonament de l’apologètica i forneix una base metodològica única per a tots els camps del saber del segle XIII: de la teologia, a les ciències naturals i humanes.
El seu perfil intel·lectual és complex i atípic: com a filòsof cristià, va desenvolupar creativament materials neoplatònics i aristotèlics; com a místic, ha estat considerat el cappare de la gran tradició ibèrica; com a novel·lista, va ser un dels primers a proposar temes contemporanis; com a apologeta del cristianisme, va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode per a la conversió. Llull també va ser un dels primers escriptors que va usar la llengua popular, en el seu cas el català, per tractar de temes reservats a la llengua sàvia, és a dir el llatí, com ara la teologia, la filosofia i la ciència.
Les innovacions de Llull, que tan estranyes van semblar als seus contemporanis, avui ens resulten ben familiars. Heus-en aquí algunes de les més típiques.
- La idea de Càlcul
- La idea d’un “Alfabet del Pensament” La idea d’un Mètode
- La idea d’Anàlisi Lògica
- La idea d’Heurística i de Deducció
- La idea de Sistemes Generatius
- La idea de Graf
- La idea dels Taulers
- La idea de Xarxa Conceptual
- La idea dels Diagrames
Les conseqüències
Llull no és un un simple precursor ni, com a anticipador, ha estat oblidat. La seva obra, que va haver de pagar el peatge inesperat de veure’s incrementada amb tota mena de llibres apòcrifs que li eren falsament atribuïts, era ben conegut i apreciat per molts pensadors influents del Renaixement i posteriors. Va exercir una gran influència en gent —que no sempre la va admetre explícitament— com ara Montaigne, Pascal, Descartes o Newton (que tenia Llull a la biblioteca, fet que l’iguala amb el seu arxi-enemic Leibniz).
Extracte de l’article «Llull com a informàtic avant-la-lettre». Publicat al Butlletí de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial, nº 10-11. 1997.
Més informació
- Sales, Ton . «Llull com a informàtic avant-la-lettre». Butlletí de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial, 10-11. 1997
- Sales, Ton, «Llull as Computer Scientist or Why Llull Was One of Us» 4th International AMAST Workshop. Lecture Notes in Computer Science-1231, pp. 15-21. 1997.
- Sales, Ton (1998) «La informàtica moderna, hereva intel·lectual directa del pensament de Llull». Studia Lulliana 38, 51-61. 1998.
- http://www.uoc.edu/lletra/noms/rllull/
- http://quisestlullus.narpan.net/index.html
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
- http://es.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull