Open World Forum, Paris, 30 i 31 octubre 2014

Sota el lema «Take Back Control» va tenir lloc a París la edició 2014 de l'OPEN WORLD FORUM, conferència mundial organitzada anualment des del 2008 on més de 120 experts han compartit experiències entorn al programari lliure, promovent la reflexió sobre temes que hi estan estretament relacionats, com el codi obert (Open Source), les dades obertes (Open Data), la innovació oberta (Open Innovation), el web obert (Open Web) i el maquinari obert (Open Hardware).

A més del programari lliure, totes les ponències i taules rodones han estat estretament lligades amb les dades, que són el petroli del segle XXI. Concretament, han entrat en escena els grans conjunts de dades o Big Data, les dades obertes o Open Data, les dades públiques i les dades privades. I relacionat amb aquest últim conjunt de dades, també s'ha parlat de la seguretat i la privacitat, dos temes que no podem ignorar i on les solucions FLOSS (Free, Libre & Open Source Software) poden ser la resposta al problema.

I perquè aquest lema «Take Back Control» ?

Resposta senzilla: «Cal reprendre el control de totes aquestes dades i el programari lliure ens hi pot ajudar». I de quina manera? Doncs perquè amb l'accés al codi font podem saber què es fa realment amb les dades. I ara més que mai, en l'era post-Snowden on s'ha perdut la confiança en el programari tancat, la seguretat és un aspecte clau per a qualsevol usuari TIC responsable. Només la transparència ens pot generar confiança i aquesta transparència només la trobem en el codi obert.

I el rol de les comunitats en tot això?

Les comunitats ho són tot! El programari lliure està sempre lligat a les comunitats, les quals involucren tant a desenvolupadors com als propis usuaris. Es tracta d' «ajudar als usuaris a controlar el programa» i no de «deixar que el programa controli als usuaris»!
És en el si de les comunitats obertes on neixen i creixen nous valors per a la nostra societat, doncs es tracta que tothom contribueixi i que tothom comparteixi, en un model on tothom hi guanya, doncs el producte final acaba essent de molta qualitat i tothom n'està satisfet.
Aquest paradigma és aplicable també a la recerca científica i a moltes altres àrees o sectors, i en aquest escenari, les administracions públiques també entren en joc.

Quin paper juguen les administracions?

En la conferència «From Open Data to Open Government, the french strategy» s'han exposat les polítiques d'obertura i reutilització de dades públiques del govern francès i també les noves maneres de participació ciutadana mitjançant les quals se'ls incita a contribuir en diferents projectes, tant aportant dades, com opinions i idees.  Un exemple de col·laboració entre administracions i ciutadans és la base d'adreces nacionals oberta (BANO http://openstreetmap.fr/bano/premiere-etape-atteinte. Es tracta d'una base d'adreces geo-localitzades sobre Open Street Map, on un percentatge elevat de la contribució ha estat dels ciutadans.

D'altra banda, s'ha parlat d'un canvi de cultura de les administracions: la transparència dels governs i la transparència pro-activa. La primera fa referència a les accions que emprèn una administració per informar els ciutadans sobre la seva gestió segons el que li exigeix la llei, i la segona fa referència a la capacitat d'analitzar quines dades poden ser útils a la societat civil i de quina manera és millor presentar-les, anant més enllà del que requereix la llei, és a dir, anticipant-se a les peticions d'informació.

Quin és el rol de la societat civil en un Govern Obert?

Com va expressar en Paul Maassen, coordinador de la societat civil del Open Government Partnership [http://www.opengovpartnership.org], un comitè internacional que ajuda i assessora als països que volen avançar en matèria de transparència, el rol de la Societat Civil és cabdal.

Els governs han de treballar estretament amb la societat civil per desenvolupar i implementar un pla de Govern Obert que sigui realment útil a la societat. A més, un gran projecte de dades obertes i govern obert, per més ben fet que estigui, si no té usuaris, no té sentit de ser. Per assegurar-se usuaris consumidors de les dades cal fer-los participar i que se sentin part del projecte.

D'altra banda, els ciutadans hem de ser a la vegada «increpants» (fent referència al dret de requerir constantment explicacions) però també «encoratjadors» quan les coses es fan ben fetes. Cal també que comprovem que les coses es fan i que tot això del govern obert no es quedi simplement  en un grapat de bones intencions.

Diapositiva de Etalab
Imatge 1: Diapositiva de la presentació d'Etalab: "La societat té el dret de requerir a qualsevol administració pública explicacions sobre la seva gestió"

En tots els projectes de govern obert, les TIC han estat l'element que ha permès estendre i millorar les relacions entre ciutadans i administracions. Es tracta d'una transformació democràtica que ja ha començat i el procés és irreversible! La bona recepta és doncs: Transparència + Participació + Col·laboració.

Indubtablement, hi ha una gran similitud entre codi obert i govern obert, ja que en ambdós casos cal crear una comunitat i col·laborar estretament per aconseguir un producte final de qualitat que finalment es comparteix amb la societat en general, en benefici de tothom (ciutadans, governs, empreses, educació...).

I parlant de centres educatius, de coneixement obert i d'innovació oberta ...

S'ha comptat amb la presència del Open Knowledge France (http://fr.okfn.org/), un organisme que promou el coneixement obert a partir de projectes com l' «escola de dades», iniciat per l'Open Knowledge Foundation al maig 2012, l'objectiu del qual és donar a la societat civil les eines i competències necessàries per reutilitzar dades, manipular-les i analitzar-les. Es treballa principalment per temàtiques concretes, utilitzant eines lliures i de codi obert, generant jocs de dades tractables i finalment, infografies i gràfics per presentar els resultats.

També vaig assistir a un workshop sobre dades obertes on el projecte de laboratoris oberts de «La Paillasse» (http://lapaillasse.org/) em va cridar molt l'atenció. Aquesta organització no lucrativa afavoreix la creació de laboratoris comunitaris dedicats a la experimentació i innovació oberta. Per exemple, en naus cedides per ajuntaments i amb material que grans empreses farmacèutiques ja no utilitzen, han muntat laboratoris on tothom pot anar a aprendre i experimentar la ciència. Aquests laboratoris sovint estan tematitzats: biotecnologia, robots, drones, ciències cognitives, arqueologia, jocs, etc...

La Paillasse
Imatge 2: Presentació de "La Paillasse", laboratoris oberts i biohacking

IPoppy relacionat amb la educació, en l'apartat “Experiment” de l'OWF14, hem pogut interactuar amb en Poppy, un robot humanoide construït a partir de peces impreses en 3D. El project Poppy (https://www.poppy-project.org/) consisteix en permetre a qualsevol persona entendre el món digital i esdevenir un creador. El repte consisteix en involucrar principiants i experts, científics, educadors, desenvolupadors i artistes que comparteixen una visió comuna: els robots són una eina molt bona per a la educació i la creativitat. La comunitat d'aquest projecte desenvolupa creacions robòtiques que són fàcils de construir, personalitzar, desplegar i compartir, alhora que promou el codi obert compartint el maquinari creat, el programari emprat per controlar els robots i també les eines web que utilitzen en els seus projectes. D'aquesta manera, el coneixement compartit online es va acumulant amb les contribucions pedagògiques i tècniques de la comunitat.

Dreta: Imatge 3, Poppy, el robot creat a partir de peces impreses amb una impresora 3D

El model de negoci de les empreses de serveis i producció de programari lliure

Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL France
 Imatge 4: Presentació de Patrice Bertrand del Conseil National du Logiciel Libre

Tant les empreses que desenvolupen programari lliure com les que ofereixen serveis relacionats amb el mateix tenen la ferma voluntat de comprometre's en relacions sostenibles amb els seus clients. Això significa compartir el valor, el respecte i la protecció de les dades del client, així com construir i establir relacions obertes, en lloc de construir cadenes amb llicències privatives. Les empreses consumidores de programari o de serveis cada cop valoren més aquests aspectes a l'hora de triar un proveïdor de solucions.  

D'altra banda, l'empresa productora de programari lliure gaudeix de cert avantatge competitiu en tant que es beneficia de l'alta productivitat dels seus empleats, generalment molt motivats, àgils i altament tecnificats. Els seus programadors solen tenir ments obertes i grans aptituds tècniques.

En la diapositiva següent s'intenta escenificar que les empreses de desenvolupament de programari lliure tenen una vida més llarga que les empreses tradicionals que desenvolupen programari privatiu i que no s'han sabut adaptar als canvis del mercats i necessitat dels seus clients. I els clients ara volen llibertat!

Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL France
Imatge 5: Presentació de Patrice Bertrand del Conseil National du Logiciel Libre

Les empreses consumidores de programari lliure

Al 2014 ja es pot afirmar que el 100% de les grans empreses utilitzen, d'una manera o altre, programari lliure. La majoria d'empreses afronten grans reptes relacionats amb les TIC: adaptació a una evolució constant, la globalització de la competència, la seguretat de les seves dades i coneixement del negoci, la necessitat de reaccionar cada cop més ràpidament a les necessitats del mercat, entre altres.

La confiança en un ecosistema controlat, conegut i alhora dinàmic, que evoluciona cap a productes de gran qualitat, és cada vegada més alta. Aquest ecosistema és precisament el que trobem en les solucions FLOSS, que a més ofereixen un nivell de llibertat molt alt en comparació a les solucions privatives. La independència del proveïdor de solucions TIC és important, perquè evita haver de pagar costos imprevistos si el proveïdor d'una solució privativa de sobte ho decideix.

D'altra banda, el programari lliure està present arreu. Fins i tot els gegants d'Internet l'utilitzen (Cassandra, MongoDB, Hadoop,.. estan al darrera de Google, Facebook, Amazon..). Més del 60% dels servidors web funcionen amb programari lliure, un de cada dos avions també i la majoria de borses de cotització! Així doncs, qui diu que el programari lliure no està fet per a sistemes crítics?

Els gegants d'Internet són els dolents de la pel·lícula?

Diapositiva de Framasoft
Imatge 6: Presentació de FramaSoft

En una de les conferències es va plantejar el fet que els gegants d'Internet, coneguts com «GAFAM» (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) no contribueixen gaire al coneixement col·lectiu. Més aviat volen el coneixement per a ells, per tal d'augmentar encara més la seva xifra de negocis, que com veiem en el gràfic adjunt, és bastant escandalosa! Aquests gegans han comprat més de 400 empreses més petites pel sol fet que representaven una amenaça per als seus productes o serveis. Senzillament les han absorbit.

La transparència «Degooglisons Internet!» (a la dreta) ens ha fet somriure però també reflexionar sobre aquest escenari de monopoli.

El programari lliure resistirà ara i sempre a l'invasor!

Diapositiva de Framasoft, Dégooglisons Internet
Imatge 7: Presentació de FramaSoft

I el web?

Com va dir el president de Mozilla Europe en la seva conferència, el web és una plataforma lliure i neutral. El web no pertany a ningú i pertany a tothom! Amb la obertura del web es va obrir la possibilitat de participar en el mateix, construint lliurement els continguts que avui estan al núvol. El web en sí és doncs una plataforma col·laborativa construïda una mica per tots.

Aprofitant que parlem de Mozilla, estan promocionant nous smartphones que funcionen íntegrament amb programari lliure i capaces de deduir les aplicacions que necessitarem en un moment o altre del nostre dia a dia.

I el núvol?

Dues grans preguntes finals a mode de reflexió: Com podem confiar tranquil·lament les nostres dades a un servei en línea que pot tancar d'un dia per l'altre? Com podem, en la era del Big Data, lliurar les nostres dades als gegants d'Internet, que ens estudien de tal manera que fins i tot poden predir les nostres intencions!

En aquest món de grans volums de dades, qualsevol de nosaltres pot ser en el punt de mira. Avui dia, el programari lliure representa la única alternativa al model de programari tradicional i la millor aproximació per reprendre el control de les nostres dades. Així doncs, tornem al principi: «Take back control»!

Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL
Imatge 8: Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL de France

En resum, han estat dos dies intensos a l'#OWF14 escoltant els punts de vista, experiències i debats d'opinions dels diferents actors del món del Free, Libre and Open Source Software. El programari lliure i la filosofia que hi ha darrera (col·labora, participa i comparteix) ofereix un munt de possibilitats d'aplicació en tots els camps, humanitari, cultural, governamental, científic, educatiu, comercial. Només és qüestió d'obrir la ment per adonar-se'n.

 

Membres de:

Col·labora:

 

CDMON

Projects CRM Documents